EMPODERAMENT
Procés per el qual les persones reforcen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com a grup social, per a impulsar canvis positius de les situacions que viuen.
DONES I EMPODERAMENT
El terme empoderament va ser proposat per primera vegada a mitjans dels anys 80 per DAWN, una xarxa de grups de dones i investigadores del Sud i del Nord per a referir-se al procés pel qual les dones tenen accés al control dels recursos (materials i simbòlics) i reforcen les seves capacitats i protagonisme en tots els àmbits.
El camp d’aplicació del terme empoderament (empowerment en anglès) és molt extens i s’ha aplicat també a d’altres col·lectius vulnerables i/o en desavantatge. En el camp del Gènere, aquest concepte ha assolit una altra dimensió que es refereix a la presa de consciència del poder individual i col·lectiu que ostenten les dones i que les dota d’estrategies per a produir canvis socioculturals.
Elvira Sánchez Multierno, autora del llibre Mujer empoderada, defineix així el concepte:
“Una dona empoderada és aquella que ha realitzat el procés de conèixer-se, de trencar les seves barreres internes i de reconexió amb la seva veritable essència. Aquest procés dóna lloc a una dona que es coneix, que viu des de la seva autenticitat, sense copiar els models de poder establerts i que viu la seva feminitat sense estereotipar-la. En defitiniva, una Dona Empoderada és aquella que accedeix al seu poder basant-se en la seva veritable essència”.
El procés d’empoderament té repercusió en dos àmbits de la vida d’una dona: en l’àmbit individual, ja que una dona que es coneix a sí mateixa i és conscient de les seves capacitats és lliure i no necessita sotmetre’s a altres persones o coses, la qual cosa, també afecta a l’àmbit col·lectiu ja que li permet prendre consciència i participar del context sociopolític i aconseguir canviar estructures i poders dominants inadequats.
LA DANSA
La dansa ha estat unida a l’ésser humà pràcticament des dels seus orígens. S’utilitzava com a via d’expressió de les diferents necessitats vitals, tant per a la necessitat d’aliments (caça, recol·lecció…), la fertilitat, sentit de culte (rites funeraris, pluja, trons, llampecs, sortida i posta de sol, la lluna…), del tipus social (galantería, matrimoni, guerra…), generalment sempre amb caràcter col·lectiu.
En totes les seves formes, la dansa i el ball generen en l’ésser humà un sentiment d’unió amb sí mateix i amb el cosmos. La música i els moviments rítmics condueixen a la persona a un estat de sintonia entre la seva ment, el cos i les emocions, i al mateix temps l’obre a una consciència més àmplia de sí mateix i del seu entorn.
LA DONA I LA DANSA
Tanmateix, la dona des dels seus orígens ha utilitzat la dansa com una activitat col·lectiva i com una forma d’expressar-se a sí mateixa.
A través de la dansa una dona connecta amb el seu cos i amb la seva ànima. La forta connexió que estableix amb sí mateixa li proporciona un sentiment de seguretat que cap altre element extern li pot proporcionar. La pau i la confiança que sent quan els seus moviments s’harmonitzen, no només la beneficien a ella sino que també tenen repercusió en la seva relació amb els demés.
Quan ens movem ballant, establim un llaç de comunicació amb el nostre interior. Comencem a escoltar al nostre cos, a permetre que s’expressi. Llavors ens comunica les seves necessitats, allò que necessita i allò que no desitja. Si l’escoltem i fem cas del que sentim, els nostres moviments es tornen més suaus i harmònics. Ens passa una cosa que sembla màgica i és que, a mida que amb els moviments ens desfem de tensions i bloquejos musculars, la nostra ment comença a alliberar-se d’antigues creences i pors. Llavors ens sentim més lliures a dins del nostre cos, els nostres moviments són més harmònics i gaudim de sentir el terra a sota els nostres peus, de l’aire que respirem, del cos que ens permet moure’ns i sentim l’alegria que sorgeix del nostre interior.
Des de que comencem a percebre aquest estat, la nostra consciència ja no ens permet sotmetre’ns a res ni a ningú. Únicament obeïm a la veu del nostre cor.
LA DONA EMPODERADA
Una dona que és conscient de sí mateixa s’allibera de lligams, complexes i rols imposats. Agafa les regnes de la seva vida, no depèn de ningú ni fa que ningú depengui d’ella. És capaç de millorar-se a sí mateixa i ajudar a millorar als qui l’envolten.
Quan ballem, en el moment en què estem entregats a la música i al moviment, ens sentim plens i a la vegada buits, fluïm, ens sentim joiosos i no cal canviar ni corregir res. És l’estat en el que no existeixen ni dubtes ni pors, només l’alegria d’estar i de sentir.
Ballant obrim la porta a aquest camí, a mida que anem ballant, ens anem transformant, el nostre cos se sent viu, les nostres idees es renoven, estem en moviment i la nostra energia no s’estanca. L’estat de joia s’instal·la en nosaltres i ens acompanya per ser cada cop més conscients.
