el Rencor

Així doncs, el Rencor, és un sentiment absolutament innecessari, que et té el pit atrapat, sense deixar espai a l'alegria i el benestar. El rencor ens immobilitza...

Ahir vaig tenir un somni/visió que em va impactar molt. Resulta que un accident fortuït em generava un problema neurològic que em deixava impedida en una cadira de rodes i discapacitada psíquicament.

El que inicialment sembla una visió massoquista i macabra, em va fer VEURE una cosa molt potent. Tot i el meu estat d' impediment físic, interiorment em sentia completament lliure. Les emocions negatives com la ira, l'enveja, la rancúnia... no existien. Estava en un estat d'alegria innocent, no sentia rabia ni ira pel que m'havia passat, sinó una tranquila acceptació, una presència amorosa i pura, tot i la trista situació en la que em trobava.

Llavors, se m'acudia una pregunta: cal arribar a trobar-se en una situació límit per arribar a entendre com són d'innecessàries la rancúnia, la ràbia, l'enveja... Cal que perdem els nostres tresors per a valorar-los? És necessari invertir tanta energia en aquestes emocions que no aporten res per a millorar la nostra vida?

Tenint en compte que la vida pot acabar-se demà mateix, o que pot patir un gir tan brusc que ens desaparegui la noció de la vida tal com l'hem viscut fins ara, crec que val la pena ser consicents de la sort que tenim d'estar vius, de tenir braços, cames, cervell que ens funcionen, que gaudim de l'habilitat de córrer, saltar, ballar...Realment val la pena viure cada instant.

Per això és bonic regalar-li al nostre cos moments d'amor i llibertat, i gaudir del seu moviment i la seva vibració.

Entre moltes altres coses, la dansa ens reconcilia amb el més pur de nosaltres mateixos, tots tenim alguna cosa o activitat que ens fa reconciliar amb la vida... A mi m'agrada reconciliar-me amb la vida i amb mi mateixa ballant. Quan ballo amb consciència obro la porta perquè qualsevol emoció negativa s'esfumi! El moviment i la respiració omplen de vida el meu cos i m'allibero d'allò que em treu la vitalitat. En aquest sentit, sento molt propera la frase de Pina Bausch:

"Danzad, danzad o estareis perdidos"